Som una parella xiruquera. Som mestres i directors de colònies, formats en el món de l’escola, de l’escoltisme i de l’esplai.

També som una parella somiadora que vam decidir canviar la vida urbana per la vida rural  i que amb molt i molt i molt i molt i més esforç va restaurar un oblidat i malmès mas situat a la sortida de Moià: el Mas Saiol Comdal.

Som l’Àngels Garcia i en Xavier Mas, que al 1978 varem decidir muntar una casa de colònies. Pecats de joventut!

Entenem que el nostre, és un petit negoci familiar. No tenim, però, formació empresarial i després de 32 anys en aquest ofici pensem que ja no ens cal.
No ens agrada el màrqueting ni els plans de negoci ni els comptes d’explotació. Ni els habers ni els debes ni els immobilitzats ni les amortitzacions, per citar algunes peces de l’engranatge d’allò que anomenen negocis .
No som els millors i segur que no tenim la millor instal·lació, però som. No som els millors però ens sentim feliços i contents quan els grups que venen al Saiol, sovint en marxar, ens diuen que s’han  sentit com a casa i afegeixen: fins l’any vinent! 

Han calgut esforços i molts diners de la butxaca per tirar endavant (no ens volem posar de mal humor parlant de la política de subvencions hagudes i presents).

També ens hem fet col·leccionistes de permisos i més permisos i quan ja semblava que tot era correcte un munt de papers més... i quan semblava que tot era correcte protocols i més protocols... i quan tot semblava correcte noves administracions i noves lleis que demanaven nous papers...  i més permisos i nous protocols... i quan tot semblava correcte un munt de prohibicions, més lleis i més textos refosos... i quan tot semblava correcte traspassos de competències a ens locals i... Tot plegat em recorda l'escena de la pel.lícula dels Germans Marx... “que part contractant de la primera part...”  Hermanos Marx - La Parte Contratante.

Dir que no podem oblidar a tots aquells que han participat, d’una manera o altra, en el nostre projecte. Un record emocionat per a la Maite i per a la Pepi.

I en l’àmbit pedagògic “un gràcies molt gran” a la Montse Clapés, a la Marta Fàbrega, a la Judit Alboquers i al Marc Pardo per damunt de tots. I després per a la gent del Kipling; la gent de Collage; la gent d’aula2... i per a la Vane, l’Arantxa, la Sílvia, en Quico, en Marcel, la Virgínia, l’Oriol, la Pilar, en Jordi Soldevila... la llista no s’acaba mai.
I aquí seguim, l'Àngels i en Xavier del Saiol, possibilitant accions educatives dinàmiques i engrescadores. Les colònies són màgia, fantasia, imaginació... i nosaltres en volem, malgrat tot, formar-ne part.